Adhesions al Manifest 2015

Col·lectius que s’adhereixen al manifest JUNTES SENSE POR:

Assemblea de Joves Meruts (Ontinyent)
Intersindical Valenciana
Assemblea de Veïns de Benimaclet
Barrio del Carmen.net
Jarit Associació Civil
ISF València
CUP Valls
Greixers de Castelló de Rugat
El Cau del Llop (Vilallonga)
Ateneu l’Estació d’Albaida
Assemblea de Joves Meruts
Més que dones.
Col.lectiu l’Espigolà.
Assemblea de Joves de Pego
El Rogle (Beniarrés)
El Molí (La Font d’En Carròs)
Arran La Safor
Poble Lluire PV
CSO El Nido
Reconstruint Fuster
Pensaré Cartoneras
Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià
València Comkal
Independència Total
COS de l’Horta
Casal Obrer i Popular – Francesc Santacatalina
Coordinadora pel Valencià Horta Nord
Col·lectiu Serrella, de Banyeres de Mariola – L’Alcoià
Assemblea Anti-Repressiva l’Horta
Xarxa en Lluita
CSA Al Vent (Paiporta)
Coordinadora de Col·lectius del Parc Alkosa (Alfafar)
Ateneu de Felanitx
Colla Ecologista l’Arrel
Marxa Mundial de Dones València
Bloc d’Estudaints Agermanats
Alerta Solidària
València Acull
Iniciativa Dàhlia
La Fusteria CSOA
Solar Corona
Ateneu Llibertari del Cabanyal
Dones i Prou
CSOA l’Horta
Atzur
Terra CSB
Juventudes Libertarias València
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Assemblea de Joves de Patraix
CGT
Assemblea Oberta de Dones
CSA Pangea
Endavant OSAN
CNT
CSA La Llavor
Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil
APLEC Camp de Túria
ARRAN Camp de Túria

Manifest 19F 2015. Desobeïnt les vostres lleis!

Amb la llei mordassa i el nou codi penal, el carrer és la presó. Juntes sense por desobeint les vostres lleis!

Als darrers anys, els moviments socials i les persones hem començat a teixir una sèrie de xarxes de construcció i de resistència cada dia més organitzades i més directes. Organitzades perquè hem creat sinergies que s’han traslladat a espais de debat i lluita comuns. Directes perquè hem començat a assenyalar al responsable directe de la creixent misèria, desesperació, opressió, explotació… el sistema socioeconòmic heteropatriarcal i el capitalista i els seus botxins en la terra (governants, bancs, mitjans de comunicació, cossos repressius, etc.).

Els exemples potser més visibles han estat algunes conseqüències del moviment 15M, les PAH i els seus “escarnis” i Obres Socials, les Vagues de treballadores o estudiants, les assembles de barri o anticapitalistes, els Centres Socials, l’enfortiment del moviment feminista… Brots, tots ells, sorgits fóra de la lògica “partitocràcica” tradicional, i més bé nascuts de l’autoorganització popular i autònoma. És contra aquests brots que l’Estat ha creat aquestes reformes repressives. En conclusió, podríem dir que cada dia més el Poble ha començat a dir prou a tanta misèria i ha decidit perdre la por. I això, sobretot el fet d’anar perdent la por, és el que més tem l’estat espanyol i el que ha decidit combatre. Com? Recuperant la por.

La regeneració de la por. Prendre els carrers. Traure’ns a nosaltres d’ells. Controlar les nostres vides i les nostres lluites… Eixos són els objectius de l’Estat com a extensió del sistema de dominació, i és per això que ha creat la nova Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal, junt a altres estratègies centrades en perpetuar l’ordre establert.

Amb aquesta reforma, desapareixen les “faltes” (infraccions menors que no suposen càrrega penal com presó o antecedents) i algunes d’aquestes passen a ser considerades “delictes lleus”, amb la qual cosa el càstig al que ells consideren “desordres públics”, per exemple, passa a ser considerat delicte penal jurídicament. Moltes altres “accions” que abans eren considerades faltes ara són recollides com a infraccions administratives a la nova llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa), actualitzades i especificades tenint en compte les noves formes de lluita dels col·lectius i els moviments socials. D’aquesta manera, els escarnis de la PAH, les accions als parlaments o congressos, les concentracions no comunicades, l’ofensa a Espanya, negar-se a identificar-se, jugar o fer esport en un espai públic no autoritzat, l’insult (o el que ells consideren insultant) a les forces repressives i accions tan necessàries com gravar l’actuació abusiva de policies, serà castigat amb sancions desorbitades. Aquesta llei significa tambe la reglamentació i prohibició de moltes activitats culturals, esportives o col·lectives que han fet de la ciutat un espai social, de trobada i per viure. Música al carrer, menjars populars, festes, patinar o anar en bici poden ser actes de desordre públic objecte de multes o denúncies. Amb aquesta llei es criminalitza l’ús col·lectiu i popular dels espais i és un pas més en la integració de l’espai urbà i públic en la lògica i el aprofitament del capitalisme i el control social per a garantir els interessos de les èlits i del mercat.

Que significa tot açò? Que per a qualsevol persona que lluite per canviar aquesta situació, se li impedeix pràcticament utilitzar qualsevol forma de lluita directa o de carrer, donant tot el poder a les forces de seguretat. Volen acabar amb les protestes al carrer. És a dir, volen acabar amb la resistència. Com? Amenaçant-la. Amb la por a perdre-ho tot. Amb repressió i control social absolut.

Malgrat la retirada de l’Avantprojecte de Llei de l’Avortament, les estratègies i presions sobre les dones per mantindre el control del seu cos, amb unes institucions que ens donen l’esquena i amb milers d’hores de treball invisibilitzat, les dones seguim sent objecte d’explotació i repressió. Perquè no podem oblidar que no sols són detencions i empresonaments, patim la repressió quotidiana al dia a dia. Sobretot les dones treballadores, migrades, estudiants o precàries, amb totes les violències masclistes (les més obvies i les invisibles i invisibilitzades) que ofeguen les nostres vides. Les persones immigrants tampoc quedem a banda d’aquesta onada repressiva. Es legalitzen les devolucions en calent, augmenta el control arbitrari de la policia, s’intensifiquen les multes i la persecució de la venda ambulant, etc.

És evident que el primer objectiu que persegueix aquesta nova legislació repressiva és extendre la por per controlar aquesta societat i que ningú lluite perquè res canvie. Però no oblidem que darrere d’aquesta reforma, que ninguna ho dubte, vindran retallades laborals, polítiques i socials més dures que les ja imposades. Que ninguna dubte que si ara callem i traguem, quan desmantellen tots els serveis públics, privatitzen tot, rebaixen salaris, retallen drets… ja no ens quedarà res per combatre-ho. Haurem perdut el carrer. La dictadura serà tan dura (de fet, ja ho és) que sols ens quedarà desaparició o clandestinitat. Si no ho aturem ara, amb una resposta clara i contundent, desobedient i rebel, potser desprès serà massa tard.

Fa ara un any, milers de persones, Juntes Sense Por, vam eixir als carrers de València advertint que l’aprovació d’aquesta llei i la contrarreforma de l’avortament no eren més que el primer pas per iniciar un camí de repressió, control dels nostros cossos i pals contra les persones i moviments que lluiten al dia a dia. Els successius colps repressius marquen una clara tendència d’empresonar les veus dissidents, Alfon o l’Operació Pandora són soles la punta de l’iceberg. Una punta d’iceberg, recolzada en totes les persones preses de l’estat espanyol, estat que destaca per tindre el nombre més gran d’empresonades d’Europa. Demostrant de nou, que les polítiques penitenciàries converteixen a totes les preses en preses polítiques. Un any desprès, ara cal dir PROU. Anem a tombar la llei mordassa, però també anem a estendre la solidaritat amb les companyes represaliades, construint el suport mutu, agafant-les fort. Però, sobretot, tornant a eixir al carrer per combatre la por.

No demanem tornar enrere. No volem aquesta ni altra de les seues lleis repressives. No acceptem aquest estat que anomenen democràtic i que realment és una dictadura encoberta. Volem deixar clar que lluitem per un altre model social que siga realment just, comunitari, lliure i emancipador. I no ens aturarem fins aconseguir-lo.

És per això que fem una crida al conjunts de col·lectius, moviments socials, agents polítics i socials d’aquesta ciutat i d’aquest país per eixir al carrer i desobeir. Juntes. Sense Por.

Perquè si el present és lluita, el futur és nostre!

MANIFESTACIÓ DESOBEDIENT | Dijous 19 de febrer, a les 19.30 h a Plaça de Sant Agustí

* A continuació l’arxiu en .pdf, per a descarregar i difondre:

MANIFEST_JSP_2015

Solidaritat amb les encausades per la “Operació Pandora”

Hui un nou assetjament i persecució al món llibertari.

Aquesta matinada a Barcelona i a altres ciutats de l’Estat espanyol s’ha encetat la “Operación Pandora” dirigida per l’Audiència Nacional (pel jutge Javier Gómez Bermúdez), a partir de la qual s’han escorcollat tres centres socials okupats, diversos domicilis particulars i s’han detingut més d’una desena de persones.  Se’ls acusa de pertànyer a una organització terrorista de caràcter anarquista, a la qual se li atribueixen diversos atemptats amb artefactes explosius.  El dispositiu ha sigut espectacular, 700 mossos d’esquadra han iniciat l’operació a les 5.30h de la matinada. Amb aquesta darrera operació s’intenta de nou reprimir i assenyalar el moviment anarquista i els moviments socials en general. És una eina repressiva més de l’Estat espanyol que desperta el fantasma del “terrorismo” per a crear alerta social. Amb aquest van, de la mà, els mitjans de comunicació, que reprodueixen els titulars segons els seus interessos. I no és la primera vegada que ens ocorre: recordem quan van escorcollar Can Vies el gener passat o quan van detenir al novembre companyes de Barcelona, relacionant-los amb l’atemptat a la Basílica del Pilar.

 

Quasi definitivament aprovada la Llei Mordassa, ens trobem hui amb aquesta noticia. Així, animem a prendre els carrers de totes les ciutats i pobles per tal de mostrar la nostra solidaritat amb les companyes detingudes. Nosaltres, a València, ens veiem hui a les 20h a Delegació de Govern. A més, recordem que el dia 20 de desembre hi ha convocada una manifestació en contra de la Llei Mordassa.

 

#JuntesSensePor

#JoTambéSócAnarquista